Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària  |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 13 novembre 1899, Palafrugell |
| Localització dels arxius | |
El Centre Nacionalista Republicà fou una associació de Palafrugell de principis del segle xx, sorgida de la Societat Centre Català de Palafrugell. És el primer Centre Nacionalista Republicà que s'organitza a les comarques de Girona.[1]
Història[modifica]
L'Agrupació Catalanista es funda el 13 de novembre de 1899 amb el programa de les bases consignades a l'Assemblea de Delegats de la Unió Catalanista celebrada a Manresa el mes de març de 1892.
La Societat Centre Català de Palafrugell que s'havia constituït el 1904 es dissol el 10 de febrer de 1907 i passa a formar part del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell.
El Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell es constitueix oficialment el 8 d'abril de 1907, pocs mesos després de la fundació del nou partit a Barcelona. A la primera reunió hi són presents uns seixanta assistents, entre els quals hi trobem la cúpula dirigent del Centre Català de Palafrugell. Ocuparan els càrrecs d'aquesta nova entitat: Josep Bofill (president), Ferran Carreras (vicepresident), Enric Frigola (tresorer), Enric Bosch (bibliotecari), Martí Esparragó (secretari), Joan Rius (vicesecretari), Martí Mascort (vocal), Pelai Granés (vocal) i Josep Miquel (vocal). Van portar a terme una important tasca de sociabilitat, buscant tant la difusió dels ideals nacionalistes i republicans, com la cultura i l'esbarjo dels socis i simpatitzants.[1]
El 7 de juny de 1908 se celebrarà a Palafrugell un gran míting catalanista, on intervindran personatges com Eugeni Xammar, Salvador Millet, el doctor Martí i Julià, el doctor Pla i Armengol i Josep Torres Sampol.[1]
L'activitat del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell s'anirà diluint a poc a poc, a finals de 1909 es deixen de convocar les reunions del Consell Directiu i del Consell General del Centre. El Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell editava les publicacions Llibertat i La Crònica. El periòdic Llibertat va aparèixer poques setmanes després de la constitució del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell, però va tenir una vida efímera. A finals de 1907 apareix La Crònica, que neix com a "Periódic Catalanista d'Avisos y Notícias", i que es publica fins a l'abril de 1910.[2] Alguns dels redactors més importants d'aquesta publicació foren Josep Bofill, Enric Frigola, Josep Miquel, Ramir Medir i Josep Vergés. El director fou Joan Linares.[1]
Història arxivística[modifica]
La documentació va ser conservada a La Marineda, la casa d'estiueig de Joan Vergés i Barris, industrial surer i primer alcalde catalanista de Palafrugell, fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell el 2002.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Izquierdo i Rubí 2009: p. 226 – 231, 243 – 244, XV
- ↑ 2,0 2,1 «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2016-02-24. [Consulta: 25 agost 2014].
Bibliografia[modifica]
- IZQUIERDO BALLESTER, Santiago; RUBÍ CASALS, Maria Gemma (coord.). Els orígens del republicanisme nacionalista. El centre nacionalista republicà a Catalunya (1906-1910). Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Barcelona, 2009.
- SAURÍ ROS, M. Concepció. BADIA HOMS, Joan. "Narcís Masas i el catalanisme a Palafrugell", a Revista de Palafrugell Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine., núm. 11. gener-febrer 1994. p.7.
- TURRÓ ANGUILA, Jordi. "El catalanisme i la burgesia surera al tombant del segle XIX", a Revista de Girona, núm. 245. Novembre-desembre 2007. p.74-78.
- ANGUERA, Pere, i altres. El catalanisme d'esquerres. Cercle d'Estudis Històrics i Socials. Quaderns del Cercle, núm.3. Girona. 1997.
- XARGAY I OLIVA, Xavier. Escriptors a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell, núm. 7. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 1999.
- SOLÀ GUSSINYER, Pere. Cultura popular, educació i societat al nord-est català (1887-1959). Col·legi universitari de Girona, 1983.